en aquesta secció:
|
L’historia de Selma i els seus voltants s’ensorra en el temps, al igual que les arrels d’un cep en la terra, fins a trobar documentació dels primers assentaments a finals del segle X.
En el decurs del segle X ja havien propietats, lliures o alodials, nascudes de la conquesta als musulmans, que eren unitats d’explotació agrària, anomenades en els documents com a “pariliatas”, a on es van aixecar les més antigues “turris”, cases de pedra i calç, que servien d'empara als seus moradors.
D’aquesta època son masies com La Galcerana que, amb el pas del temps, pertanyeren al terme del Castell de Montagut, o El Perelló, Les Gatalletes, Les Torres de Selma, La Manlleva o Galls Carnuts, al terme del castell de Selma, i Mas Solá, al terme del Castell del Montmell.
De la mateixa època datant els castells bastits a les nostres muntanyes: son els castells de Montagut, El Montmell i Selma. Aixecats en llocs estratègics formaven part de l’entramat de castells que defenien la línia fronterera del riu Gaia, aleshores molt inestable, de las constants “ràtzies musulmanes”.
Molts d’aquests castells varen ser donats a l’ordre del Temple, i en ells residiren els primers comanadors que, junt amb els “milites”, defenien el territori que els havia estat termenat.
Ja al segle XII, el territori es estable, i las “pariliatas” passen a denominar-se “masos”, i alguns propietaris concentren importants patrimonis, com els Fonollar, que posseïen llavors el Perelló, La Campanera, Les Gatalletes, Galls Carnuts, La Manlleva i els masos del Milà.
    |
També part d’aquest patrimoni va ser donat a l’Ordre del Temple.
Fins la desaparició dels Templers van coexistir dos règims de propietat: la lliure o alodial i la senyorial, essent aquesta la predominant com a conseqüència de la progressiva absorció de la primera.
Desapareguda aquesta ordre, i donat tot el seu patrimoni a l’Ordre dels Hospitalers, va començar un procés de segregació emfitèutica i censal que va permetre la reaparició de antics masos lliures i la formació de altres nous que, amb el decurs dels segles, i amb segregacions i agrupacions de terres, arribarien a formar grans patrimonis, dels quals son hereus grans hisendes que encara es conserven a dia d’avui.
Amb la desamortització el segle XIX, ja totes les terres passaren a mans privades, ajudant encara més a engrandir o crear noves finques.
Aquestes grans finques actuals configuren un paisatge caracteritzat per el nucli urbà, generalment una gran casa pairal, hereva de construccions molt més antigues, que agrupa al seu voltant dependències diverses, com ara cellers, eres, pallisses, i barriades de cases a on hi vivien, o encara hi viuen, els treballadors.
Generalment estan ubicades a llocs elevats, i tot el seu voltant son terres de conreu que, avui en dia, es pràcticament un mar de vinyes.
Exemples actuals els trobem a Cal Domingo, Cal Sendra, Cal Figueras, Cal Galofre, Les Gatalletes, Les Torres de Selma, La Manlleva, Mas Sola, Sant Marc, La Galcerana, La Quadra, etc.
